LLEGIR MARGUERITE YOURCENAR

Tal com constitueixen els fonaments de la literatura occidental: Giovanni Boccaccio, William Shakespeare, Johan-Wolfgang Goethe i Fiódor Dostoievski, entre altres; el segle passat, al voltant nostre, tenim l’obra dels escriptors: André Gide, Marcel Proust, Edward-Morgan Forster, Jean Cocteau, Christopher Isherwood, Wystan-Hugh Auden, Cesare Pavese, Tennessee Williams, Salvador Espriu i molts més, i també la de les escriptores: Sidonie-Gabrielle Colette, Virginia Woolf, Pearl S. Buck, Marguerite Yourcenar, Mercè Rodoreda, Natalia Ginzburg i Carson McCullers, entre moltes altres, que són els pilars de la nostra cultura.

Per això, enguany que és el 50è aniversari del maig del 68 i de la publicació de L’Œuvre au Noir de Marguerite Yourcenar (1903-1987), s’adiu llegir o rellegir l’obra literària d’aquesta narradora, poeta, dramaturga, assagista i traductora belga-francesa i americana, per beure de la font de la Sabiduria en majúscules i aprendre de la que ha esdevingut cànon de la novela d’anàlisi; a més del plaer que pot gaudir tot lector habituat (Yourcenar no és pas fàcil de llegir).

Per al nostre interès, de les seves obres traduïdes al català, podríem encoratjar la lectura de la seva primera novela Alexis ou le Traité du Vain Combat (Alexis o el tractat del combat inútil) (1929), la traducció de Montserrat Gallart. Aquesta narració curta (100 pag.) escrita amb un llenguatge concís i en primera persona, en forma de carta, per endinsar-se en la subjectivitat del personatge principal que li permet enfocar la situació amb la distància necessària per poder explicar la seva homosexualitat i els seus sentiments. És un portrait d’une voix (retrat mitjançant la veu del personatge), l’especialitat de Yourcenar per al despullament de l’ànima i la meditació del protagonista.

També majorment la de Feux (Focs) (1936), també traduïda per Montserrat Gallart, per la bellesa dels 9 relats que conté (100 pag.), inspirats en mites de l’antiguitat, a mena de monòlegs d’heroi, cadascun seguit de reflexions o pesaments deslligats, els quals sorprenen per la seva modernitat, estètica i els temes íntims tractats. Originats de les crisis passionals de la relació que va mantenir successivament, durant 5 anys, amb dos amics ‘especials’: André Fraigneau, lector de l’editorial Grasset, i el psicoanalista grec Andreas Embiricus (ambdós eren de la seva edat, homosexuals i també molt atractius) i pel sentiment de frustració que va patir, d’una intensitat melodramàtica potent. Per això, molts destaquen el pensament Què avorrit hauria estat ser feliç! del penúltim relat, per intentar esclarir les fonts de la seva obra.

Igualment la de la novela curta (100 pag.) Le Coup de Grâce (El tret de gràcia) (1939), traduïda per Maria-Mercè Marçal. Aquí tracta el tema d’un triangle amorós amb homosexualitat pel mig, també fruit de les seves experiències amoroses viscudes. Tot i que ja havia conegut Grace Frick (ambdues aleshores tenien 34 anys), Marguerite Yourcenar va tenir una relació amorosa (1938-39) amb l’amiga grega Lucy Kiriakós, abans d’anar-se’n cap als Estats Units ja per sempre (des de finals del 39 va conviure amb Grace Frick fins que aquesta morí de càncer el 1979). Al relat també utilitza la confrontació entre la història, la memòria colectiva i la individual (això ja s’havia convertit en un tema constant a l’obra de Yourcenar). Igualment hi explora les possibilitats d’expressar diversos punts de vista, mentre descarta la presència de l’autor com a narrador subjectiu. Es precep que va tenir molta atenció en tot, en qualsevol detall i a poder plasmar allò que ha viscut l’escriptor, allò que ha fet i ha sofert, a mantenir la presència de la vida a l’obra. I igual com a Focs, Anna, soror…, Un home obscur o La moneda del somni, al relat apareixen tractats el tema del fracàs, el del que en podríem dir perversions i la tolerància. Tampoc ignora l’actualitat d’aleshores: l’ascens del comunisme, el fascisme i el nazisme i la guerra civil espanyola.

També la famosa novela històrica, Mémoires d’Hadrien (Memòries d’Adrià) (1951), traduïda per Jaume Creus, que des de sempre ha tingut una notable acceptació entre el públic gai lector i a les revistes del colectiu. La narració, dividida en 6 parts, és una llarga carta que l’emperador romà Adrià escriu al seu successor Marc Aureli, on li explica la seva vida mentre reflexiona sobre els seus anys al poder, les accions militars i la pau, el bon govern, l’amor i l’amistat, les arts, la passió per Grècia i els viatges. També sobre la relació mantinguda amb el seu jove Antínous, la seva mort i el dolor patit per aquella pèrdua. Saeculum aureum és la part que conté les pàgines d’or per als gais. En aquesta obra Yourcenar mostra l’ampli coneixement que tenia de la civilització greco-llatina, de la història i l’humanisme. També se serveix de la tècnica del portrait d’une voix, iniciada a Alexis, explicant la intimitat del protagonista; aquí mitjançant la recreació d’un personatge històric intel·ligent i poderós, per entomar les reflexions de l’autora sobre les motivacions humanes, la seva trascendència i el seu caràcter intemporal i com poder entendre-les, impregnant l’obra de vitalitat i humanisme.

I l’altra gran novela històrica L’Œuvre au Noir (Obra Negra) (1968), traduïda per Felícia Fuster. Aquesta és la història de Zénon, un alquimista, filòsof i metge, al segle XVI. És un personatge històric fictici, aquí un home intel·ligent no poderós, a l’Europa de la reforma i la contrareforma, com excusa per comparar amb l’Europa del teló d’acer d’aleshores, l’enfrontament de les dues mentalitats antagòniques. Aquí a la narració hi ha diverses veus (el món no es vist ni descrit per un únic personatge central). Per crear el personatge de Zénon s’inspirà en Leonadro da Vinci, Erasme de Rotterdam, Copèrnic, Galileu, Paracels, Giordano Bruno, Miquet Servet i Campanella; el qual és un proscrit dels governants i dels religiosos. Les seves idees i costums (també hi ha els tocs gais) el destinen a la foguera de la Inquisició, de la que només n’aconsegueix escapar amb una acció irremeiable, descrita de manera impressionant. Destaca el detallisme de la narració, igual com a la pintura flamenca i a la literatura d’aquella època. Conté una gran erudició, però gens farragosa.

Tant l’emperador Adrià com el metge Zénon són els personatges que Yourcenar utilitza per parlar de la vida i del món. Allò que veu de si mateixa i dels altres. Analitza l’actualitat mitjantçant la història. Per la profunditat i la complexitat de Zénon, podríem dir que aquest personatge constitueix la seva creació més reeixida. Obra Negra també és un cant que reivindica la llibertat de l’individu, els seus sentiments, les passions, la sexualitat, l’erotisme, etc. i denuncia els conflictes socials irresolts de sempre.

Josep Roca

Proposta de destacats:

Alexis és un portrait d’une voix, l’especialitat de Yourcenar per al despullament de l’ànima i la reflexió del protagonista

Molts destaquen el pensament Què avorrit hauria estat ser feliç! per esclarir les fonts de la seva obra

Tant l’emperador Adrià com el metge Zénon són els personatges que Yourcenar utilitza per parlar de la vida i del món

Related

JOIN THE DISCUSSION