manos

Aquesta revista al llarg de 38 anys, ha sigut la veu i el testimoni ocular de la història del moviment LGTBI a Catalunya i, també, a l’Estat Espanyol. Des de la seva primera aparició, com a Full Informatiu del FAGC (juny del 1979), fins a hores d’ara, l’Infogai forma part de les poques revistes deganes en català, compromeses i d’esquerres, que han sabut reflectir els anhels, les problemàtiques i les necessitats de la nostra plural i heterogènia comunitat.

Com deia abans, la història de la revista ha anat vinculada a la història del moviment LGTBI català, doncs ha sigut la veu d’expressió i de difusió de moltes campanyes i manifestos de lluita contra la tirania heteropatriarcal, i, alhora, d’engrescaments de propostes vers l’eradicació de l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia en la nostra societat. A més a més, el nostre compromís d’esquerres i empenta crítica envers a una societat lliure, equitativa i solidària, ens ha portat, molts cops, a l’assumpció d’altres lluites i fòbies relacionades amb el feminisme, la misogínia, les migracions, les minories ètniques, les treballadores sexuals, l’especulació urbanística, etc.

A més a més, des de les nostres planes, per una banda, s’han anat succeint autèntics debats i estudis sobre la bisexualitat, la pansexualitat i les persones trans*. I, per altra banda, s’han anat explorant les diferents feminitats i masculinitats no normatives, aconseguint traspassar les fronteres del gènere, el simplisme biològic dels sexes i la càrrega de la traïció cultural. Tampoc, ens hem d’oblidar pas dels enriquidors intercanvis d’idees d’altres lluites, provinents dels moviments antisistema, avortistes, okupes, antidesnonament, pro-apostasia, etc. 

No obstant, no tot ha sigut lluita i reivindicació política, perquè també  hem desobeït des de la rialla més agosarada i “ploma” inconformista, hem qüestionat el binomi del sexes i del gènere, gràcies als relats eròtics i la provocació pornogràfica, i ens hem distret força amb les històries de vida o amb els marigrames. En general, parlar de l’Infogai és fer referència a innumerables articles de recerca o d’opinió, crítiques d’art, reflexions polítiques i socials, denúncies publicades, actes culturals, xerrades, assemblees, i, si més no, experiències viscudes. Entre aquestes vivències, s’ha prestat molta atenció a la cultura i les teories queers, a través d’articles dedicats al gènere, la identitat sexual i la construcció social.

Pel que fa al format, s’ha de fer ressò que l’Infogai va nàixer com un full informatiu de lluita marica radical, comptant només amb 4 planes al principi. Més tard, va passar com a butlletí l’any1982, fins a arribar a assolir l’entitat de revista cap a l’estiu del 1991. Des d’aquest darrer format, també cal destacar el moment en què es va decidir d’imprimir tota la revista a color, cap la primavera de l’any 1999. 

Finalment, l’Infogai ha esdevingut com a referent informatiu i divulgatiu del moviment LGBTI català, perquè han sigut 200 números plens d’activisme, cultura, il·lusió i  moviment. En definitiva, una revista que ha apostat i apostarà per la llibertat d’estimar com volem i per la diferència entre cada ésser humà. Gràcies a totes les persones que han volgut i volen treballar per tirar endavant la revista, amb força i il·lusió.